dimarts, 16 de setembre del 2008

Història d'un neandertal sense elefantiasis quàntica

El meu peu és pelut. MOLT. UH UH. He he. que bé: al costat del foc. UH. I la Flandia? Ah, es alla, amb el grup de noies. UH UH. On es aquell pallús?
- Ei Palaniuk! On ets?-
- UH UH Que collons vols, tu, ara?
- No vols jugar...
- A què. Al joc que et vas inventar l'altre dia de posar tres pedres en linia no, que es molt aborrit...
-BAAAHHH. El que et passa es que sempre perds.- Aquest pallús es curt de gambals. Me'n vaig a fora. AAAHHH!! Quina fred (me cago en la puta!) I la lluna! OH. OH. VAig a fer un vol.

***
Més tard.
-Eii Hola.-
Hòstia...La Flàndia!!...AIII. AIIIIIII. Quina fèmina!
-Vols jugar? UH UHH?

***

Més tard.
He He. Que bé a la vora del foc. Quina ungla del peu mes negra que tinc. NEGRE. NEGRE: UH.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada