dimarts, 4 de novembre del 2008
dijous, 23 d’octubre del 2008
Una cançó d'Umpah-pah explica molt bé això que anomenem: BARRAKES!
Riuràs per força entre olors de pixum enmig de crits d´alcohol i ampolles, i una nyonya gris. És nit de sants, nit de fred i guspires, Nit de dol, xim, xim Ding, dong, ding, dong. Nits de sants, de morts i difunts. Són nits de porles, nits barrufant el seny, de plom, canons d´encàrrec principiants a masells Nits de foc Nits de fang i castanyes Nits de farts Nits de boira i desguàs Nits de bars de merda en un sac Ram rampataplam Quin aviram!
dissabte, 18 d’octubre del 2008
divendres, 17 d’octubre del 2008
Qualsevol cosa-Ficció
L'arc de Sant Martí sempre és extrany després de la pluja àcida.
Volar amb avió té aquell encant de les coses del passat.
Quan s'extingiran els ossos del Pirineu modificats genèticament?
Quins temps aquells del canvi climàtic!
***
-Després del tractament hormonal la meva dóna ha quedat embarassada de dotze fills. El metge ha dit que millor, així podríem escollir el que ens vagi millor.
-I de la resta què en fan?
-EEP! Això sí que està molt legislat. Sobretot cal llençar-ho a residus orgànics!
-I no es pot compostar?
***
El meu fill m'ha demanat que li compri una mà biònica per reis.
***
Se m'ha espatllat el meu android de jugar a cartes i ara no podré apuntar-me al concurs de butifarra de diumenge que ve!
***
Estic fent una tesi doctoral que es titolarà: "l'impacte dels mass media com a possible causa de l'extinció dels bolets a l'Europa de l'Oest a principis del s.XXI"
Volar amb avió té aquell encant de les coses del passat.
Quan s'extingiran els ossos del Pirineu modificats genèticament?
Quins temps aquells del canvi climàtic!
***
-Després del tractament hormonal la meva dóna ha quedat embarassada de dotze fills. El metge ha dit que millor, així podríem escollir el que ens vagi millor.
-I de la resta què en fan?
-EEP! Això sí que està molt legislat. Sobretot cal llençar-ho a residus orgànics!
-I no es pot compostar?
***
El meu fill m'ha demanat que li compri una mà biònica per reis.
***
Se m'ha espatllat el meu android de jugar a cartes i ara no podré apuntar-me al concurs de butifarra de diumenge que ve!
***
Estic fent una tesi doctoral que es titolarà: "l'impacte dels mass media com a possible causa de l'extinció dels bolets a l'Europa de l'Oest a principis del s.XXI"
CACA (part 2)
Tinc la gran sort de pertànyer a una de les cultures més escatològiques que conec!
Sense anar més lluny, aquest matí he tingut el plaer de defecar una cagarro de tipus 4, segons l'escala de Bristol (http://en.wikipedia.org/wiki/Bristol_Stool_Scale) (és a dir: de forma com una salsitxa o una serp, compacte i tova.) M'agradaria mostrar-vos'en una foto perquè us en feu a la idea. Però vaja, que és igual.
I per donar un últim detall sobre l'apassionant món de la caca, només comentar que en swahili es diu exactament igual.
***
Sense anar més lluny, aquest matí he tingut el plaer de defecar una cagarro de tipus 4, segons l'escala de Bristol (http://en.wikipedia.org/wiki/Bristol_Stool_Scale) (és a dir: de forma com una salsitxa o una serp, compacte i tova.) M'agradaria mostrar-vos'en una foto perquè us en feu a la idea. Però vaja, que és igual.
I per donar un últim detall sobre l'apassionant món de la caca, només comentar que en swahili es diu exactament igual.
***
divendres, 10 d’octubre del 2008
CACA (part1)
L'acte de cagar em proporciona molt de plaer.
També he tingut grans discussions sobre la seva forma, textura i color. Quan era petit un dia vaig fer un cagarro de color verd. I era d'una consistencia extramadament compacte. No va marxar fins al cap de 4 o 5 estirades de cadena!! I de fet, si no ho recordo malament, no pas fetes el mateix dia. (!)
En algunes ocasions he cagat al bosc i he anat provant diferents tipus de materials per eixugar-me el cul: un paper de diari, una fulla (per exemple una fulla de roure, però verda: si són seques es trenquen) o una pedra. Jo aconsello a qui cagui al bosc un còdol de riu: són fins i no rasquen.
Últimament he llegit un llibre anomenat elogi de l'ombra on s'explica com eren i on estaven situats els wàters japonesos. Solien ser de fusta, tan sols un forat a terra envoltat d'una caseta, al mig del pati. Un gran plaer era sortir cap al tard, en una nit nevada i deixar-ho anar tot allí, sabent que després disfrutaràs d'un bany calent. Eren molt acollidors i bastant foscos (com si amaguessin allò més brut) però sempre impecablement nets.
Continuant amb el tema dels japonesos, aquests han adoptat els wàters occidentals (on el cul entra en contacte amb la tapa, amb l'escalfament que això suposa) i han cregut convenient afegir-hi un sistema de climatització per tal que estiguin ben calentonets quan ens hi asseiem. Personalment a mi m'agraden les tapes fredes. Això em dóna sensació de netedat i higiene. Quan està calent tinc repulsió perquè em recorda que algú s'hi ha assegut abans...aghhh.
Manies. Què hi farem. Com amb la caca de cargol: sempre que menjo un cargol veig una cosa al final que és la caca.!! Per això no m'agraden.
***Fi de la Part 1***
(en la part 2: La Bristol stool chart!)
També he tingut grans discussions sobre la seva forma, textura i color. Quan era petit un dia vaig fer un cagarro de color verd. I era d'una consistencia extramadament compacte. No va marxar fins al cap de 4 o 5 estirades de cadena!! I de fet, si no ho recordo malament, no pas fetes el mateix dia. (!)
En algunes ocasions he cagat al bosc i he anat provant diferents tipus de materials per eixugar-me el cul: un paper de diari, una fulla (per exemple una fulla de roure, però verda: si són seques es trenquen) o una pedra. Jo aconsello a qui cagui al bosc un còdol de riu: són fins i no rasquen.
Últimament he llegit un llibre anomenat elogi de l'ombra on s'explica com eren i on estaven situats els wàters japonesos. Solien ser de fusta, tan sols un forat a terra envoltat d'una caseta, al mig del pati. Un gran plaer era sortir cap al tard, en una nit nevada i deixar-ho anar tot allí, sabent que després disfrutaràs d'un bany calent. Eren molt acollidors i bastant foscos (com si amaguessin allò més brut) però sempre impecablement nets.
Continuant amb el tema dels japonesos, aquests han adoptat els wàters occidentals (on el cul entra en contacte amb la tapa, amb l'escalfament que això suposa) i han cregut convenient afegir-hi un sistema de climatització per tal que estiguin ben calentonets quan ens hi asseiem. Personalment a mi m'agraden les tapes fredes. Això em dóna sensació de netedat i higiene. Quan està calent tinc repulsió perquè em recorda que algú s'hi ha assegut abans...aghhh.
Manies. Què hi farem. Com amb la caca de cargol: sempre que menjo un cargol veig una cosa al final que és la caca.!! Per això no m'agraden.
***Fi de la Part 1***
(en la part 2: La Bristol stool chart!)
dimecres, 24 de setembre del 2008
dimarts, 23 de setembre del 2008
NOTÍCIES d'ÚLTIMA HORA: ELS MESTRES SUSHIERS MÉS COTITZATS QUE MAI
L'ofici de mestre sushier és molt ben considerat al Japó i a bona part del món, i al contrari de l'ofici de matalasser o de filadora, no està a pas a punt de desaparèixer.
Cada cop es necessiten més mestres sushiers. Per sort un bon mestre sushier és molt apreciat, tot i que a fora del Japó hi ha uns quants barroers que amenacen aquest art tan sutil amb la seva falta d'humilitat (com s'atreveixen a preparar aquest aliment diví amb les seves mans grolleres i mal entrenades?!).
Convertir-se en bon cuiner de sushi només s'aconsegueix amb anys d'estudi i pràctica, i generalment al costat d'un mestre, l'anomenat "SENSEI SUSHIER".
En fi...Llàstima que el peix del mar s'acabrà aviat i no podrem degustar-ne més.
Cada cop es necessiten més mestres sushiers. Per sort un bon mestre sushier és molt apreciat, tot i que a fora del Japó hi ha uns quants barroers que amenacen aquest art tan sutil amb la seva falta d'humilitat (com s'atreveixen a preparar aquest aliment diví amb les seves mans grolleres i mal entrenades?!).
Convertir-se en bon cuiner de sushi només s'aconsegueix amb anys d'estudi i pràctica, i generalment al costat d'un mestre, l'anomenat "SENSEI SUSHIER".
En fi...Llàstima que el peix del mar s'acabrà aviat i no podrem degustar-ne més.
dimarts, 16 de setembre del 2008
Historia d'unes boles xines amb elefantiasis quàntica
Aquell instrument era pensat per ser introduit en una vagina, oriental o no.
Quan desafortunadament va caure en una galleda ple del líquid elfantitzador quàntic i van quedar alterades.
***
La Flàvia va rebre un paquet extrany- no recordava haver fet cap compra a l'ebay ultimament. En obriro va veure les 6 boles que no estaven ben delimitades en l'espai. Una espècie de tremolor les feia inestables, tot i que podies dir que eren allí no sabies si hi eren del tot.
***
Quan va introduir la primera bola va sber que allò seria una experiencia totalment diferent. Aquell joc de boles proporciava sensacions molt extranyes doncs tant aviat eren a dins com a fora. La numero tres semblava estar composta per algun material diferent que potser tenia més orbitals pi (va pensar ella) i tot plegat la feia posar a cent...Arribaria potser a un orgasme quàntic...?
Quan desafortunadament va caure en una galleda ple del líquid elfantitzador quàntic i van quedar alterades.
***
La Flàvia va rebre un paquet extrany- no recordava haver fet cap compra a l'ebay ultimament. En obriro va veure les 6 boles que no estaven ben delimitades en l'espai. Una espècie de tremolor les feia inestables, tot i que podies dir que eren allí no sabies si hi eren del tot.
***
Quan va introduir la primera bola va sber que allò seria una experiencia totalment diferent. Aquell joc de boles proporciava sensacions molt extranyes doncs tant aviat eren a dins com a fora. La numero tres semblava estar composta per algun material diferent que potser tenia més orbitals pi (va pensar ella) i tot plegat la feia posar a cent...Arribaria potser a un orgasme quàntic...?
Història d'un neandertal sense elefantiasis quàntica
El meu peu és pelut. MOLT. UH UH. He he. que bé: al costat del foc. UH. I la Flandia? Ah, es alla, amb el grup de noies. UH UH. On es aquell pallús?
- Ei Palaniuk! On ets?-
- UH UH Que collons vols, tu, ara?
- No vols jugar...
- A què. Al joc que et vas inventar l'altre dia de posar tres pedres en linia no, que es molt aborrit...
-BAAAHHH. El que et passa es que sempre perds.- Aquest pallús es curt de gambals. Me'n vaig a fora. AAAHHH!! Quina fred (me cago en la puta!) I la lluna! OH. OH. VAig a fer un vol.
***
Més tard.
-Eii Hola.-
Hòstia...La Flàndia!!...AIII. AIIIIIII. Quina fèmina!
-Vols jugar? UH UHH?
***
Més tard.
He He. Que bé a la vora del foc. Quina ungla del peu mes negra que tinc. NEGRE. NEGRE: UH.
- Ei Palaniuk! On ets?-
- UH UH Que collons vols, tu, ara?
- No vols jugar...
- A què. Al joc que et vas inventar l'altre dia de posar tres pedres en linia no, que es molt aborrit...
-BAAAHHH. El que et passa es que sempre perds.- Aquest pallús es curt de gambals. Me'n vaig a fora. AAAHHH!! Quina fred (me cago en la puta!) I la lluna! OH. OH. VAig a fer un vol.
***
Més tard.
-Eii Hola.-
Hòstia...La Flàndia!!...AIII. AIIIIIII. Quina fèmina!
-Vols jugar? UH UHH?
***
Més tard.
He He. Que bé a la vora del foc. Quina ungla del peu mes negra que tinc. NEGRE. NEGRE: UH.
dimarts, 17 de juny del 2008
diumenge, 15 de juny del 2008
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)