Sense volta ni solta ni un pèl del cul d'un cul a pèl

Mentrestant, en algun lloc de la terra, rebrota el primer bolet

i en una branca marcida un liquen desperta

i en un camp ressec un brot de mala herba,

mai no mor

mai no mor

i els passos d'aquell homínid ja ressonen

en les orelles d'aquest senglar, últim supervivent

just abans de ser caçat.....

***

-Plat del dia : butifarra esparracada amb espàrrecs.

***

-Haig de fer un canvi d'oli d'oliva

-Sóc verge extra.

-Els somnis humits d’un gegant causaren inundacions tres carrers més avall...

***

pelant cebes un diumenge d'estiu.

pelant canyes.

som el que mengem, el que diem, el que sentim, el que suem, el que pelem.

pelo cebes, cogombre i algunes nous.

cavem construint un arcaic sistema de rec, qui sap si data del temps de les piràmides.

Aquells no cavaven la seva tomba. Queda palès.

No ploro.

Pelo cebes...

***

Visca els nubis! proclamà referint-se als habitants del sud del Nil...

***

Ordiencs i ordienques! començà l'alcaldable des del balcó presidencial... amb aquestes paraules grandiloqüents ja es guanyà la simpatia de tothom i va decidir deixar-ho aquí...

***

Un jubilat japonès enganxat al patchinko (http://es.wikipedia.org/wiki/Pachinko) Una sudkoreana adolescent que estudiava 15 hores al dia i a qui li agrada el menjar molt picant. Un hongarès que no ha menjat mai musclos a la marinera. Un filòsof que congela les mongetes tendres abans de ser bullides. Un finlandès a qui agrada fer cagar el tió, i d’altres, són persones amb qui m’he creuat en al vida...

***

Recentment he arribat a un punt de no retorn. El classic estat de transició on ja tot va de baixada. Prou que intento tornar a pujar per aquest tobogan però no hi ha manera. No tinc prou energia, i això suposant que aquesta reacció sigui reversible. Arribat a aquest punt el millor és no oposar resistència, he pensat: les lleis de la termodinàmica es riuen de nosaltres i de la quàntica en la seva estàtica invariabilitat...

Però deixem-nos de poesia pseudo-científica i anem al gra. I ara,   QUÈ?

Ara merda, ara pudor, ara ve quan el maten, ara decidir entre zero o res, ara deslligar el gos i llençar les llonganisses*, ara estels sense vent i ambulancies sense pacients i pacients sense ambulàncies i ambulanciers a l'atur, el Samu, la polla ja sense vinagre, el marisc és car, cullons! no m'enredis, infrahumanisme noves corrents tecnocràcia metal, torrades amb oli sense crosta, arròs "bulli" pels malalts (esferificat si es prefereix).

Mandonguilles xineses reescalfades!! en un carrer podrit a l'era post-apocalíptica són negoci molt lucratiu i així podria continuar dient paraules amb poc sentit pels segles dels segles...Amén.