monstres de les galetes

El meu germà era capaç de devorar un paquet de "Maria Dorades" per esmorzar. En una casa amb cinc germans aprens que llevar-se aviat no ho fas per aixecar el país, és més aviat una qüestió de supervivència. És clar que les maries dorades no sempre eren l'elecció de compra d'un pare estalviador, aquell pare que, amb el temps, va descobrir que si comprava galetes integrals d'una marca blanca d'unes grans superfícies d'origen alemany, el producte aguantava molt més a l'armari que no pas les maries dorades o fins i tot les cuétara [ell deia que li agradaven més ¬¬*]

Recordo que anys abans d'arribar a aquest punt d'ascetisme forçat fins i tot vam assaborir unes Marie Lu! I les vaig recordar tant de temps que fins i tot ara me'n recordo. Fixeu-vos si anava escàs el tema de les galetes que recordo perfectament una vegada que ens van donar unes "campurrianes" un dia que anàvem amb cotxe a no sé on... Ja no en parlem de les príncipes! Tinc un cunyat que se'n menja 4 o 5 xucades amb llet ben freda abans d'anar a dormir. -I després em vindran amb que hi ha crisi- diria el meu avi que sempre parla de fets que van passar fa cinquanta anys dient "no fa pas molt". En té 93 ja. Sobre què és sensat xucar a la llet és molt discutible. Les príncipe sí. Jo en conec algun que hi ha xucat el pa amb tomata i el pa amb patè!! El que dèiem: una crisi de pa xucat amb oli. I per celebrar que tinc uns quants mesos d'atur, me'n vaig a xucar (unes prícipes, ep!)