dissabte, 27 de novembre del 2010

"pachuchos"

Els moments estan pachuchos!
en Quim amb febre i al llit,
i els altres per solidaritat tb anirem al llitet.
En fi segona setmana sense assaig.
Potser s'està acabant l'eufòria?
Espero que no!
Ahir deiem que tenim unes 19 cançons per tirar endevant!
quina feinada!
i jo continuo composant.
One week one song
el meu lema
i ARA  us explicaré un conte d'abans d'anar a dormir.


era una vegada un gat que no tenia nom, i va ser adoptat per una família que li donava menjar, i algun cop d'escombra però de bon rotllo, eren bona gent. A vegades em volen tocar però què s'han pensat! Si no els he vist llepar-se mai i a més fan pudor de detergents i colonies! Encara m'empudegarien (oh! quina paraula! oh que ets culte!)
I la vida va anar passant per mi. Em deien Maikel, però a mi m'agrada més maik.
Un dia em vaig morir però no em va passar massa res. Va ser un cotxe que em va atropellar quan estava pendent d'una olor interessant (aquest si que era un bon perfum de gata en zel). Vaig haver de gastar una de les meves vides!! HAHA
bueno de fet ara vaig coix però no en vull saber res de veterinaris. No m'agraden les xeringues, ni res dels humans en general, ai això no es políticament correcte. Volia dir que els homes son uns animals bastant estúpids i que per això necessiten parlar tant per comunicar-se. Jo sóc molt més independent. Es clar que també em donen menjar, per tant no els hauria de criticar.... Ah d'això. A "lo" que anàvem: us desitjo bona nit.

dissabte, 2 d’octubre del 2010

The man who sold the rice

Bon dia!
Quin dilema. Resulta que en Quim ha fet una cançó, que es diu vine amb mi. Però jo (en Roger) també! Li canvio el títol? Encara no ens les hem ensenyat...
I si resulta que són la mateixa cançó? (segur que seria ell que se me l'ha copiat grrr)
Doncs avui és el dia que cantarem "l'home que treballa fent l'arròs" (versió de l'home que treballa fent de gos). La lletra comença així:

L'home que treballa fent l'arròs
a arrossades populars
treu la pols a la "piella"


I avui assaig (que és de càntic i en el temple - can Jomba)

Roig

dimarts, 21 de setembre del 2010

Tenim un nom no el sap -gairebé- ningú

Ara sí! Som Moments d'Eufòria !!!
En una reunió/sopar/sessió d'estudi de gravació/assaig vam tb decicir quin és el nostre lema, el nostre nom que no el sap tothom, però és igual, ara ja m'estic emocionant my god,
perquè estic eufòric!! UEEEE
i què més puc explicar? Doncs que ja hem endegat el "tot és nou" amb moments molt bons ahir com quan vam copiar (espera,plagiar?, no millor direm: "homenetjar!!!") d'això homenetjar al mestre Puntí... (quan cantava Muuuriel)....