inici Feed “Aquí tenen les meves possibilitats. Si no els agraden, en tinc d’altres”

Fa aprox. 7 anys: No vaig aconseguir trobar feina després de finalitzar dues carreres a la UdG, una en Química i l'altra en Tecnologia dels Aliments. Això a la llarga ha resultat estar totalment fora de les possibilitats del país, ja que les carreres estan subvencionades i per tant no estava tornant res a canvi a la societat. Per resumir-ho vaig acabar fent de professor d'institut.

Fa aprox. 6 anys: Al cap de ben poc em vaig cansar de ser el pitjor professor de la història i em vaig posar a viure per sobre de les meves possibilitats a tot drap. Vaig viatjar a Islàndia, el Japó, Cuba, Bulgària (bé aquest destí sí que estava dins les meves possibilitats, però no em va entusisasmar...), etc.

-->Bé, almenys vaig exportar la cultura catalana!!
Fa aprox. 5 anys: després de haver-me gastat els diners en d'altres països (diners injustament cobrats del govern español per un professor mediocre) i haver cobrat de l'atur mentre em passejava per aquests móns de Déu, vaig manllevar una beca a l'estat per fer un doctorat.

Fa aprox. 4 anys: Vaig sentir la necessitat d'emancipar-me, abans de fer 30 anys, i vaig anar a viure a un pis d'estudiants compartit amb 4 persones sense calefacció. Això estava prop d'estar fora de les meves possibilitats, si continuava amb el consum moderat de cervesa que estava portant en aquell moment. Vaig decidir reduir la despesa dedicada a regals per la família (la despesa viatges ja l'havia suprimit feia temps), la de mariscades (i en general tots els àpats a restaurants), i la d'esport (aquesta era ja molt petita...). Tornava a viure dins les meves possibilitats :-)! (Qui diu que és difícil emancipar-se??)

Fa aprox. 3 anys: Temps de vaques grasses: havia aconseguit beques d'altres fons europeus per a fer estades. Més viatges i regals per tothom!! Visca!!
-->Vaig fer amics cap a l'Àfrica!
Fa aprox. 2 anys: Emancipació parcial. Fi de beques per estades. Pagar Gasoil. Pagar llum. No puc. Possibiltats. Gasoil puja
--> i puja, i puja!!
Fa mig any: cobro de l'atur. l'estat no es pot permetre el meu doctorat inacabat. Pagar gasoil. Pagar llum.No puc. possibilitats. Em conviden a un casament: Nooooooo!

Ara: Torno a ser al punt de partida: m'han cridat de llistes.

***continuarà... (igual)

P.S.: inspirat pel gran iosodeu 

Sense volta ni solta ni un pèl del cul d'un cul a pèl

Mentrestant, en algun lloc de la terra, rebrota el primer bolet

i en una branca marcida un liquen desperta

i en un camp ressec un brot de mala herba,

mai no mor

mai no mor

i els passos d'aquell homínid ja ressonen

en les orelles d'aquest senglar, últim supervivent

just abans de ser caçat.....

***

-Plat del dia : butifarra esparracada amb espàrrecs.

***

-Haig de fer un canvi d'oli d'oliva

-Sóc verge extra.

-Els somnis humits d’un gegant causaren inundacions tres carrers més avall...

***

pelant cebes un diumenge d'estiu.

pelant canyes.

som el que mengem, el que diem, el que sentim, el que suem, el que pelem.

pelo cebes, cogombre i algunes nous.

cavem construint un arcaic sistema de rec, qui sap si data del temps de les piràmides.

Aquells no cavaven la seva tomba. Queda palès.

No ploro.

Pelo cebes...

***

Visca els nubis! proclamà referint-se als habitants del sud del Nil...

***

Ordiencs i ordienques! començà l'alcaldable des del balcó presidencial... amb aquestes paraules grandiloqüents ja es guanyà la simpatia de tothom i va decidir deixar-ho aquí...

***

Un jubilat japonès enganxat al patchinko (http://es.wikipedia.org/wiki/Pachinko) Una sudkoreana adolescent que estudiava 15 hores al dia i a qui li agrada el menjar molt picant. Un hongarès que no ha menjat mai musclos a la marinera. Un filòsof que congela les mongetes tendres abans de ser bullides. Un finlandès a qui agrada fer cagar el tió, i d’altres, són persones amb qui m’he creuat en al vida...

***

Recentment he arribat a un punt de no retorn. El classic estat de transició on ja tot va de baixada. Prou que intento tornar a pujar per aquest tobogan però no hi ha manera. No tinc prou energia, i això suposant que aquesta reacció sigui reversible. Arribat a aquest punt el millor és no oposar resistència, he pensat: les lleis de la termodinàmica es riuen de nosaltres i de la quàntica en la seva estàtica invariabilitat...

Però deixem-nos de poesia pseudo-científica i anem al gra. I ara,   QUÈ?

Ara merda, ara pudor, ara ve quan el maten, ara decidir entre zero o res, ara deslligar el gos i llençar les llonganisses*, ara estels sense vent i ambulancies sense pacients i pacients sense ambulàncies i ambulanciers a l'atur, el Samu, la polla ja sense vinagre, el marisc és car, cullons! no m'enredis, infrahumanisme noves corrents tecnocràcia metal, torrades amb oli sense crosta, arròs "bulli" pels malalts (esferificat si es prefereix).

Mandonguilles xineses reescalfades!! en un carrer podrit a l'era post-apocalíptica són negoci molt lucratiu i així podria continuar dient paraules amb poc sentit pels segles dels segles...Amén.