Hola seguidor/s d'aquest bloc! Vam suspendre el concert divendres passat, vam tenir mala sort ja que teníem la grip...Però ja tornem a estar emparaulats pel dia 11 de febrer, al mateix, lloc: el local. L'hora no l'hem concretat però crec que és bona hora a les 22:30.
A part d'això ens vam apuntar a un concurs de música emergent (no sé si seria l'adjectiu del que fem, però vaja...) el surface!! http://www.musikaze.com/surfacefestivalBCN
Si entreu a la web veureu que som dels més originals (la majoria són guitarres elèctriques i rock/heavy/indi guitarrero...)
en fi, farem el que podrem.
Per cert si algú sap tocar el "cajón" o altres estris percussius (bateria, djembé, martell...) i vol venir a provar amb nosaltres que ens ho digui. Lo del cajón ho deia perquè jo en tinc un i li puc deixar a qui vulgui venir!!
Tocarem a BCN a la sala Q-tres el dia 1 d'abril i us podem aconseguir entrades!! (roger.vila.valls@gmail.com o bé al facebook de moments d'eufòria o a momentsdeuforia@gmail.com...)
Ens veiem!
MdF
Ens veiem!!
dilluns, 24 de gener del 2011
diumenge, 16 de gener del 2011
Concertassu!
Hola companys i amics dels fabulosos moments d'eufòria (i a tu també, mama). Estem preparant el nostre primer concert a l'extranger (fora d'Uordis!!) I amb molta il·lusió preparem el nostre repertori al complet....UALA!!
El set de cançons inclou: Tot és nou, sempre estem igual, la història més trista del món , el temps és or al teu costat, vine amb mi, Xiuxiueja ja, Vida, sense sorpreses, malfactor, l'home de neandertal, i potser alguna altra!!!
No us explico més.
Però estic força creatiu.... Us explicaré potser alguna història, m'agradaria situar-la a París, una mica al nord del centre de l'Univers (segons els últims estudis s'ha mogut de lloc des de l'estació de perpinyà a dos carrers darrere casa meva, davant del consultori municipal d'Ordis).
Menjar japonès. Cada dia. Està de moda. No engreixa. Està controlada la pesca de la tonyina? Esperem que sí. Menja sushis fins que queda tip i viu al cinquième arrondissement. A París i amb un bon sushi és feliç. Res més. El Palau de la lluna sobre el seu cap. Els escombriaires sempre el desperten. Però s'hi dorm bé en aquest parc. Darrere el restaurant japonès Otsuki sempre hi ha les restes ben ordenades de sashimi, sushi, nori-makis, els california rolls no maten, però quan es té gana tot s'hi val, i ell és dels pocs que coneix aquest secret...Hahahaha....Quina llibertat més gran. Sóc més lliure que una tonyina, sóc més lliure que un gat, potser, sóc més lliure que un falcó. Lliure s'adorm feliç sota el sel estrellat i no li cal comptar xais, ni dies perduts, ni fotocòpies, ni abelles mortes, ni mines que queden per explotar, ni magranes per menjar, ni fulles de magraner, ni cucs de seda, ni fotocòpies :( , ni llibres d'en Sartre ni d'en Gabriel García Marquez ni res de res.
Per cert el concert serà divendres que ve dia 21 al local de Figueres (Plaça de les patates), cap allà a les 11.
Ens hi veiem!
El set de cançons inclou: Tot és nou, sempre estem igual, la història més trista del món , el temps és or al teu costat, vine amb mi, Xiuxiueja ja, Vida, sense sorpreses, malfactor, l'home de neandertal, i potser alguna altra!!!
No us explico més.
Però estic força creatiu.... Us explicaré potser alguna història, m'agradaria situar-la a París, una mica al nord del centre de l'Univers (segons els últims estudis s'ha mogut de lloc des de l'estació de perpinyà a dos carrers darrere casa meva, davant del consultori municipal d'Ordis).
Menjar japonès. Cada dia. Està de moda. No engreixa. Està controlada la pesca de la tonyina? Esperem que sí. Menja sushis fins que queda tip i viu al cinquième arrondissement. A París i amb un bon sushi és feliç. Res més. El Palau de la lluna sobre el seu cap. Els escombriaires sempre el desperten. Però s'hi dorm bé en aquest parc. Darrere el restaurant japonès Otsuki sempre hi ha les restes ben ordenades de sashimi, sushi, nori-makis, els california rolls no maten, però quan es té gana tot s'hi val, i ell és dels pocs que coneix aquest secret...Hahahaha....Quina llibertat més gran. Sóc més lliure que una tonyina, sóc més lliure que un gat, potser, sóc més lliure que un falcó. Lliure s'adorm feliç sota el sel estrellat i no li cal comptar xais, ni dies perduts, ni fotocòpies, ni abelles mortes, ni mines que queden per explotar, ni magranes per menjar, ni fulles de magraner, ni cucs de seda, ni fotocòpies :( , ni llibres d'en Sartre ni d'en Gabriel García Marquez ni res de res.
Per cert el concert serà divendres que ve dia 21 al local de Figueres (Plaça de les patates), cap allà a les 11.
Ens hi veiem!
dissabte, 27 de novembre del 2010
"pachuchos"
Els moments estan pachuchos!
en Quim amb febre i al llit,
i els altres per solidaritat tb anirem al llitet.
En fi segona setmana sense assaig.
Potser s'està acabant l'eufòria?
Espero que no!
Ahir deiem que tenim unes 19 cançons per tirar endevant!
quina feinada!
i jo continuo composant.
One week one song
el meu lema
i ARA us explicaré un conte d'abans d'anar a dormir.
era una vegada un gat que no tenia nom, i va ser adoptat per una família que li donava menjar, i algun cop d'escombra però de bon rotllo, eren bona gent. A vegades em volen tocar però què s'han pensat! Si no els he vist llepar-se mai i a més fan pudor de detergents i colonies! Encara m'empudegarien (oh! quina paraula! oh que ets culte!)
I la vida va anar passant per mi. Em deien Maikel, però a mi m'agrada més maik.
Un dia em vaig morir però no em va passar massa res. Va ser un cotxe que em va atropellar quan estava pendent d'una olor interessant (aquest si que era un bon perfum de gata en zel). Vaig haver de gastar una de les meves vides!! HAHA
bueno de fet ara vaig coix però no en vull saber res de veterinaris. No m'agraden les xeringues, ni res dels humans en general, ai això no es políticament correcte. Volia dir que els homes son uns animals bastant estúpids i que per això necessiten parlar tant per comunicar-se. Jo sóc molt més independent. Es clar que també em donen menjar, per tant no els hauria de criticar.... Ah d'això. A "lo" que anàvem: us desitjo bona nit.
en Quim amb febre i al llit,
i els altres per solidaritat tb anirem al llitet.
En fi segona setmana sense assaig.
Potser s'està acabant l'eufòria?
Espero que no!
Ahir deiem que tenim unes 19 cançons per tirar endevant!
quina feinada!
i jo continuo composant.
One week one song
el meu lema
i ARA us explicaré un conte d'abans d'anar a dormir.
era una vegada un gat que no tenia nom, i va ser adoptat per una família que li donava menjar, i algun cop d'escombra però de bon rotllo, eren bona gent. A vegades em volen tocar però què s'han pensat! Si no els he vist llepar-se mai i a més fan pudor de detergents i colonies! Encara m'empudegarien (oh! quina paraula! oh que ets culte!)
I la vida va anar passant per mi. Em deien Maikel, però a mi m'agrada més maik.
Un dia em vaig morir però no em va passar massa res. Va ser un cotxe que em va atropellar quan estava pendent d'una olor interessant (aquest si que era un bon perfum de gata en zel). Vaig haver de gastar una de les meves vides!! HAHA
bueno de fet ara vaig coix però no en vull saber res de veterinaris. No m'agraden les xeringues, ni res dels humans en general, ai això no es políticament correcte. Volia dir que els homes son uns animals bastant estúpids i que per això necessiten parlar tant per comunicar-se. Jo sóc molt més independent. Es clar que també em donen menjar, per tant no els hauria de criticar.... Ah d'això. A "lo" que anàvem: us desitjo bona nit.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)