Aquest matí a la barberia Modetti de Figueres m'han tallat el cabell com sempre s'han tallat els cabells: sense mullar-los, amb unes tisores, un pinta i força paciència. El barber m'ha confessat que la feina era dura mentalment: que generalment els clients es fan força pesats. Suposo que no ho deia per mi (!)
Sortint he arribat a la plaça de l'ajuntament on sonava el nou disc d'en Bruce Springsteen, i es que hi ha botigues de discs que encara no han tancat!! Discos Quim, per exemple. Hi he entrat recordant quantes vegades hi havia entrat i remenat la pila de CD's clàssics que té allí apilotats. Al final he decidit donar-li negoci a l'home. Sí, de tant en tant encara compro algun disc...
I ara sentint el senyor Young en un concert de l'any 70, amb la formació inicial de Crazy Horse escric aquestes línies. Abans he utilitzat el facebook per enviar spam propagandístic del concert de MOMENTS D'EUFÒRIA al BAR QUETA aquest dissabte dia 21 d'Abril.
El concert l'havíem de fer el dissabte abans de RAMS però es va anular perquè l'amo del Bar Queta va veure que hi havia un concert a Navata que estav molt bé així que no calia que els deixéssim sense públic... hehe...
Al web de iosodeu, un amic il·luastrador i científic (i aviat científic il·lustre!) hi ha penjat el cartell original del concert cancel·lat. Havíeu vist mai tantes eles geminades en una frase? Jo no!
Així doncs ara que ja m'he llustrat les sabates tallat els cabells afeitat tot el que m'havia d'afaitar i ...espera,...no!! Hauria de canviar les cordes de la guitarra urgentment!!!
En tot cas, quan les hagi canviat estarem a punt pel vuitè concert de moments d'eufòria!!
Vegeu la cronologia :
-Ordis setembre 2010: un primer concert que va ser superimprovitzat: acabàvem de començar!
-Ordis Gener 2011: segon concert a Ordis (no ens han contractat mai més (!!!))
-Girona: Concert al petit bar el cercle. Aquí vam tenir un públic divers i alguns vaig notar cert interès!
-Barcelona: Aquí ens van enredar: vam pagar per tocar en aquest deplorable concurs (Surface festival)
-Figueres: Els de l'associació Inkieta ens van convidar a tocar a la plaça de la palmera i nosaltres vam disfrutar molt i creiem que vam sonar bé
-Borrassà (local social): uns amics ens van dir de tocar en un dinar popular. a pesar dels problemes de so crec que van disfrutar força
Creixell (restaurant l'alsina): Un altre dinar en plan familiar, i la gent gran ens van animar a continuar (tot i qur a alguns se'ls notava cert recel): no podrien cantar allò de "ai maria" ?
I res més, convidar tothom a venir (tothom no que el bar és força petitot) però tots els que tingueu ganes de seguir la nostra evolució com a grup, ja ho sabeu...continuem intentant fer-ho el millor possible!!
Com sempre: noves cançons i nous arranjaments, totes compostes per l'ocasió :P
Ens hi veiem
Roger
no sé qui sóc ni qui puc arribar a ser però tampoc m'ho proposo, de saber-ho. Només puc dir que em deixo portar bastant per la corrent.....
dijous, 19 d’abril del 2012
dissabte, 7 d’abril del 2012
èric plàncton
Hi ha qui diu que a qui li comencen a venir de gust els gintònics es que es fa gran...
Jo personlament crec que quan et venen ganes de reescoltar l'unplugged de l'Èric Plàncton llavors si que ja has fet tard per continuar sent un peter pan!
Prescripció: prendre tres cullerades de Pantera (Far beyond driven) o bé recuperar el primer disc de MAchine Head. Sinó fa efecte escoltar la integral de Robert Johnson (i així se't passaran les ganes de guitarra acústica...)
Jo personlament crec que quan et venen ganes de reescoltar l'unplugged de l'Èric Plàncton llavors si que ja has fet tard per continuar sent un peter pan!
Prescripció: prendre tres cullerades de Pantera (Far beyond driven) o bé recuperar el primer disc de MAchine Head. Sinó fa efecte escoltar la integral de Robert Johnson (i així se't passaran les ganes de guitarra acústica...)
Etiquetes de comentaris:
Clapton Robert Johnson Pantera gran
dijous, 15 de març del 2012
i surten els llops!
...And out come the wolves va ser un disc que em va agradar molt! El meu germà se'l va comprar en format K7. No era oyent the punk però és un disc molt melòdic, cap cançò que no tingui ganxo. M'encanta el baix, quina màquina! M''agrada l'energia i els petits riffs de guitarra. Només una mica repetitu si l'escoltes sencer. Però te'n poses un tros cada dia de la setmana i ja tens energia per tot el dia!Va ser comparat amb "the lodon calling dels Clash" disc que no tinc gaire sentit, però pel que he sentit molt millor Rancid! Per cert el disc següent de Rancid era bastant dolent.
En definitiva un disc que em porta records de quan feia 3er de BUP, i eren els norantes...
Etiquetes de comentaris:
Rancid out come the wolves
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
